SISTEMES OPERATIUS

 Perquè un usuari puga utilitzar un ordinador és necessari que aquest tinga un conjunt de programes anomenat sistema operatiu. El sistema operatiu s'emmagatzema en el disc dur.

 Tots els ordinadors han de tindre un sistema operatiu perquè funcionen. Si en encendre un ordinador, aquest no té sistema operatiu, apareixerà en la pantalla un missatge en anglés del tipus "No es troba el disc del sistema" o "Introduïsca el disc d'arrencada”.

 El sistema operatiu permet a l'usuari realitzar les tasques bàsiques.

 Quan treballem amb altres programes, el sistema operatiu és l'interlocutor entre l'ordinador i aquests programes. 

 Els sistemes operatius utilitzen una interfície gràfica d'usuari que permet interactuar amb qualsevol altre element que serveix per a executar accions o tasques. Per exemple, utilitzar el ratolí per a fer clic sobre les icones. D'aquesta manera, li indiquem a l'ordinador que ha de fer. 

 Per tant, podem concloure que les funcions bàsiques del sistema operatiu són administrar els recursos de la màquina, coordinar el maquinari i organitzar arxius i directoris en dispositius d'emmagatzematge. 

 Els sistemes operatius més comuns són: Windows, Mac i Linux. 

 El sistema operatiu més utilitzat en els ordinadors personals és Windows. 

UNITATS DE MESURA DE L'EMMAGATZEMATGE DIGITAL

  Diem mesura d'emmagatzematge a aquelles unitats de mesurament que permeten determinar l'espai que hi ha en un dispositiu per a gravar dades de manera permanent o temporal.

 A continuació, citarem les unitats de mesura més comunes:

BIT: és la unitat més bàsica. Pot presentar únicament un de dos estats  0/1 (o sí/no...).

En poques ocasions utilitzem els bits quan parlem d'emmagatzematge.

BYTE: és un conjunt de huit bits.

Els bytes tampoc s'utilitzen quan parlem d'unitats d'emmagatzematge, atés que és una unitat molt xicoteta.

KILOBYTE (KB): és un conjunt de 1024 bytes.

Els primers disquets tenien entre 100 i 400 KB de capacitat per disc, arribant fins i tot a més de 700 KB.

Les primeres memòries RAM també es mesuraven en KB. Per exemple, les primeres microcomputadores integraven 1 KB de memòria RAM.

MEGAOCTET (MB): és un conjunt de 1024 KB.

Els primers discos durs tenien com a màxim entre un i deu megaoctets.

GIGAOCTET (GB): és un conjunt de 1024 MB.

Actualment, la majoria dels sistemes microinformàtics mesuren les seues quantitats de memòria RAM i els seus dispositius d'emmagatzematge en “gigues”.

TERABYTE (TB): és un conjunt de 1024 GB.

En l'actualitat, parlem de Terabytes per als discos durs i unitats d'emmagatzematge més potents, així com per a la informació descarregada i intercanviada en xarxes de tots tipus, per exemple Internet.

Existeixen altres unitats de mesura d'ús menys freqüent que només es nomenen quan parlem de  BIG DATA. Entre aquestes unitats cal citar:

1 Petabyte (PB) = 1024 Terabytes

1 Exabyte (EB) = 1024 Petabytes

1 Zettabyte (ZB) = 1024 Exabytes

De moment, no existeix necessitat de parlar d'altres mesures. Les mesures citades amb anterioritat són suficients per a gestionar tota la informació que la societat genera en l'actualitat.