UNITATS DE MESURA DE L'EMMAGATZEMATGE DIGITAL

  Diem mesura d'emmagatzematge a aquelles unitats de mesurament que permeten determinar l'espai que hi ha en un dispositiu per a gravar dades de manera permanent o temporal.

 A continuació, citarem les unitats de mesura més comunes:

BIT: és la unitat més bàsica. Pot presentar únicament un de dos estats  0/1 (o sí/no...).

En poques ocasions utilitzem els bits quan parlem d'emmagatzematge.

BYTE: és un conjunt de huit bits.

Els bytes tampoc s'utilitzen quan parlem d'unitats d'emmagatzematge, atés que és una unitat molt xicoteta.

KILOBYTE (KB): és un conjunt de 1024 bytes.

Els primers disquets tenien entre 100 i 400 KB de capacitat per disc, arribant fins i tot a més de 700 KB.

Les primeres memòries RAM també es mesuraven en KB. Per exemple, les primeres microcomputadores integraven 1 KB de memòria RAM.

MEGAOCTET (MB): és un conjunt de 1024 KB.

Els primers discos durs tenien com a màxim entre un i deu megaoctets.

GIGAOCTET (GB): és un conjunt de 1024 MB.

Actualment, la majoria dels sistemes microinformàtics mesuren les seues quantitats de memòria RAM i els seus dispositius d'emmagatzematge en “gigues”.

TERABYTE (TB): és un conjunt de 1024 GB.

En l'actualitat, parlem de Terabytes per als discos durs i unitats d'emmagatzematge més potents, així com per a la informació descarregada i intercanviada en xarxes de tots tipus, per exemple Internet.

Existeixen altres unitats de mesura d'ús menys freqüent que només es nomenen quan parlem de  BIG DATA. Entre aquestes unitats cal citar:

1 Petabyte (PB) = 1024 Terabytes

1 Exabyte (EB) = 1024 Petabytes

1 Zettabyte (ZB) = 1024 Exabytes

De moment, no existeix necessitat de parlar d'altres mesures. Les mesures citades amb anterioritat són suficients per a gestionar tota la informació que la societat genera en l'actualitat.

EINES PER A DESENVOLUPAR UN PLE

 La creació d'un PLE permet buscar, analitzar, seleccionar, organitzar, elaborar i compartir informació i/o coneixement. Les TIC proporcionen les eines adequades per a crear el nostre propi PLE. 

  A continuació, us facilite un llistat d'algunes d'aquestes eines amb una breu descripció de les seues funcions.

SymbalooEdu: permet organitzar les teues activitats de forma visual. És una solució per a compartir recursos web i crear el PLE dels alumnes. Es pot crear com la pàgina d'inici. 

Netvibes: és un escriptori virtual per a organitzar els teus ginys, pàgines web, RSS, xarxes socials, canals de notícies, etc. També ofereix la possibilitat de compartir informació, per la qual cosa és una eina molt social.

Pearltrees: és un lloc on col·leccionar, organitzar continguts (enllaços, webs, documents, imatges…) i compartir tot el que t'agrada de la web. La versió per a centres escolars, Pearltrees Education, ofereix crear intranets per a organitzar i compartir els recursos.

Diigo: aquest servei permet guardar i gestionar tags, pàgines web i PDF online, organitzar els enllaços i compartir-ho tot amb altres usuaris.

GoConqr: inclou eines d'aprenentatge que et permeten crear, compartir i descobrir mapes mentals, fitxes, anotacions, diapositives i tests. És idònia per a organitzar la informació i el coneixement i compartir-ho amb altres usuaris.

Cmap: eina que permet als usuaris construir, explorar, compartir... mapes conceptuals.

Edmodo: eina per a la creació d'aules virtuals. Permet la creació de grups, tasques, qüestionaris, etc. També ofereix la possibilitat de gestionar el progrés dels alumnes.

Prezi: aplicació que permet crear visuals presentacions amb el format de “presentacions zoom”.

EL PAPER DE LA FAMÍLIA EN L'ÚS DE LES NOVES TECNOLOGIES

 Hi ha molta diversitat en l'ús de les TIC en l'àmbit familiar. Alguns alumnes disposen d'ordinador personal i accés a Internet, mentre que uns altres comparteixen un ordinador amb la resta de la família o no disposen d'ell.

 També, podem observar que dins de les famílies pot haver-hi diferents punts de vista respecte a que ús han de fer els fills de les noves tecnologies. Els pares no podem oblidar que els fills han de fer un ús sa i raonable de les diferents tecnologies. 

 En aquest sentit, a les aules els professors es troben amb famílies molt diferents entre si. Per tant, tenen una labor orientadora molt important. El professor ha de tindre en compte els següents aspectes:

LES XIQUETES I LES TIC

• Disposar o no de Tics no pot ser símbol d'estatus social amb la finalitat d'evitar tot tipus de discriminació o rebuig. 
• El docent ha de tindre en compte que no tots els alumnes poden tindre accés a tot tipus de recursos i, per tant, ha de facilitar el desenvolupament normal de les tasques. 
• La informàtica és important tant per als xiquets com per a les xiquetes. El docent ha de rebutjar la idea que les noves tecnologies són temes d'homes i no de dones. Aquesta idea moltes vegades procedeix de l'àmbit familiar i el professor ha d'ajudar per a evitar aquesta desigualtat. 
• .El professor ha d'ajudar els pares per a establir quals són els temps dedicats a l'ús de les noves tecnologies, així com que continguts són els apropiats.

  D'altra banda, els pares han de tindre en compte els següents punts:

COMPARTIR L'ÚS DE LES NOVES TECNOLOGIES

• Conèixer l’entorn: només coneixent l’entorn podrem actuar correctament amb els nostres fills. És important que els pares tinguem un cert coneixement sobre aquest tema. Per tant, és interessant que coneguem el funcionament d’un ordinador, navegar per Internet, manejar les xarxes socials... 
• Conèixer els hàbits del nostre fill/a: analitzar com utilitza el nostre fill aquestes eines (continguts, temps, horaris...). 
• Interactuar amb ells: compartir l’ús de les noves tecnologies amb els fills. 
• Espai comú per a les TIC: els recursos estiguen en una zona comú de la casa. Això, facilita un ús transparent i més sa. 
• Mesures de seguretat: per a evitar l’accés a informació no adequada.
  

EL PAPER DE LA DONA EN LA INFORMÀTICA

 Encara que som una minoria en un món, majorment, d'homes, les dones hem tingut un paper fonamental en l'evolució de la informàtica. Cal citar algunes dones que van formar part de la història de la informàtica:

•  Ada Lovelace: primera programadora.
•  Hedy Lamarr: inventora de la tecnologia precursora del GPS, WIFI... 
• Grace Murray: va desenvolupar el primer compilador per a un llenguatge de programació.
•  Evelyn Berezin: va inventar l'ordinador d'oficina. Precursora dels processadors de text.
• Lynn Conway: pionera en el disseny de xips microelectrònics. 

  Actualment, preocupa l'escassa presència de dones en la carrera d'Informàtica. Només, el 12% de les alumnes universitàries estudien Informàtica. S'han fet estudis per a analitzar quals són els motius d'aquesta situació, però no s'han obtingut resultats concloents. Es creu que un dels motius és que no s'aprecien les implicacions socials de les professions associades. S'ha de continuar treballant perquè cresca el nombre d'alumnes en els estudis d'enginyeria. No oblidem que les carreres d'enginyeria tenen un alt percentatge d'ocupació i aquest anirà en creixement en els propers anys.

 ¡¡¡Companyes, us anime a potenciar l'estudi de carreres com la Informàtica!!!!

ERGONOMIA EN LA INFORMÀTICA

Els alumnes passaran moltes hores a l'aula d'informàtica o en aules amb diversos recursos informàtics (ordinador, impressora...). Per tant, és necessari que aquestes aules siguen les adequades i que els alumnes també tinguen la posició adequada per a evitar posteriors problemes de salut. 

Per això, es tindrà en compte: 

1. La ubicació de l'ordinador, especialment la ubicació de la pantalla. 

2. La posició del teclat. 

3. La ubicació del ratolí. 

4. Les dimensions i la posició de la taula. 

5. L'alçada i la inclinació de la cadira. 

6. ... 

LA PANTALLA: ha d'estar col·locada de tal manera que els alumnes es trobem situats directament al davant seu, sense forçar el coll. La part superior de la pantalla ha de quedar a l'alçada dels ulls i han de poder orientar-la i inclinar-la amb facilitat. 

La lluminositat i el contrast entre el fons de pantalla i els caràcters han d'estar ajustats. 

EL TECLAT: entre el teclat i el final de la taula hi ha d'haver uns 10 centímetres, per tal de recolzar-hi els canells. Ha d'estar situat al mateix nivell que els colzes. 

EL RATOLÍ: ha d'estar en un lloc de la taula on el puguen manejar amb comoditat. 

LA TAULA: ha de tenir les dimensions suficients perquè es puguen moure i canviar de postura amb facilitat; 

LA CADIRA: els braços han de quedar a l'alçada de la taula. L'alçada del respatller de la cadira ha d'ajustar-se a la zona lumbar de l'esquena. 

L'ENTORN: col·locaran l'ordinador allunyat de la llum natural i en paral·lel a ella, per a evitar els reflexos a la pantalla. Si hi ha un llum damunt l'ordinador, han de procurar situar-ho en perpendicular a l'eix de la pantalla.

ORGANITZACIÓ DE LA INFORMACIÓ. ARXIUS I CARPETES

 El nostre ordinador disposa d'elements d’emmagatzematge on s'emmagatzemen els programes que utilitzem.

 En aquests elements (discos durs...) podem emmagatzemar també els resultats del nostre treball.

 
Aquesta informació s'emmagatzema en forma d'arxius. Cadascun dels treballs que nosaltres emmagatzemarem constituirà un arxiu.

 Per a poder distingir uns arxius d'uns altres, a cadascun d'ells se li assigna un nom que li identifica. Habitualment, es triarà un nom representatiu del contingut.

 El “nom complet” d'un arxiu consta de dues parts:

-El nom pròpiament dit.

-L'extensió.

 L'extensió és la part que el sistema afegeix al nom de l'arxiu i que fa referència a la forma en què s'emmagatzemarà la informació dins de l'arxiu.

 Lògicament, la forma d'emmagatzemar la informació en l'arxiu estarà condicionada pel tipus d'informació (text, sons,...) de què es tracte, per la qual cosa, indirectament, l'extensió de l'arxiu ens indica el tipus d'informació que conté aquest.

 Les extensions més freqüents, segons el contingut de l'arxiu són les següents: DOC, TXT, BMP, JPG, AVI, WAV...

De manera que la denominació "ACTIVITAT.doc" correspon a un arxiu anomenat ACTIVITAT que conté un text, mentre que "PLATJA.bmp" és un arxiu anomenat PLATJA que conté una imatge.

 En un dispositiu d’emmagatzematge podem tindre emmagatzemats milers d'arxius. Per a poder mantindre una certa organització existeixen les carpetes. Podem imaginar-nos una carpeta com un "sac" en el qual podem guardar arxius o altres carpetes. Per a poder distingir unes carpetes d'unes altres, a cadascuna d'elles se li assigna un nom.

¿OPENOFFICE O MICROSOFT OFFICE?

 Farem una comparació entre dos dels paquets ofimàtics més coneguts del mercat.

WRITER-WORD (processador de text).

 La interfície de Writer està poc organitzada. En Microsoft Word tot està ordenat per pestanyes i, per tant, és més amigable i fàcil de manejar.

 Respecte a les funcionalitats, ambdues opcions són similars.

EXCEL-CALC (full de càlcul).

 Si volem fer càlculs, gràfics, operacions matemàtiques o graelles simples,  ambdues opcions són similars. Però, si volem utilitzar macros o executar funcions més complexes les diferències són importants. En aquest cas, Excel és més potent.

POWERPOINT-IMPRESS (presentacions).

 Les diferències entre ambdues opcions són molt significatives. En aquest cas, PowerPoint guanya notablement a Impress.

 PowerPoint té millor estètica i disposa de bastants plantilles per a elaborar una presentació, en canvi l'estètica d'Impress és bastant simple i disposa de molt poques plantilles.

BASE-ACCESS (base de dades).

 La diferència entre Base i Access és molt notable. Base és molt simple i té molt poques plantilles.

 D'altra banda, no hem d'oblidar que OpenOffice és un paquet gratuït i de codi obert mentre que Microsoft Office és de pagament.

 A les teues mans està l'elecció final.

EL NOU ROL DEL DOCENT

 L'impacte de les TIC en l'educació implica un canvi en el rol dels docents per a adaptar-se als nous models educatius que impulsen el treball col·laboratiu entre els estudiants i fomenten una educació personalitzada.

 El professor deixa de ser la font de transmissió del coneixement per a adoptar altres funcions. Entre aquestes funcions cal citar:

1. Ser guia dels alumnes, recolzant-los en l'ús dels recursos i les eines necessàries per a desenvolupar nous coneixements i habilitats. 
2. Ajudar l'alumne en el seu desenvolupament personal i social. 
3. Promoure el treball en equip entre els alumnes. 
4. Promoure l'autoaprenentatge.

Tot això implica una formació inicial i contínua del professorat que li permeta desenvolupar eficaçment el seu nou rol.

 Aquesta formació ha de capacitar al docent com a usuari avançat de les noves tecnologies, més enllà de l'ús d'un ordinador o pissarra digital. El professor ha de tindre un domini de les noves tecnologies. A més, el professor ha d'adquirir les habilitats necessàries per a la interacció amb la resta de la comunitat educativa amb l'objectiu d'afrontar aquesta nova societat tecnològica.

TORNE A CLASSE - EXPERIÈNCIA D'UNA ALUMNA

 M'agradaria compartir amb tots vosaltres l'experiència d'una alumna del centre educatiu on he impartit classes enguany. Aquesta experiència ha sigut publicada en la revista del propi centre amb el consentiment, per descomptat, de l'alumna.

"TORNE A CLASSE

 Qui m'anava a dir a mi que, després de tants anys treballant sense parar i ocupant-me de la meua família, anava a tornar a asseure'm en un pupitre i menys davant d'un ordinador. Però sí, així ha sigut.
 Després de moltes peticions perquè els meus fills m'ensenyaren a usar l'ordinador per a ficar-me en pàgines i buscar coses o, simplement, demanar cita mèdica, sempre acabàvem discutint i em deien, constantment, MAMÀ APRÉN, MAMÀ APRÉN.

 Davant la impotència de no saber com manejar-me i la poca paciència d'ells, perquè ells no saben que van nàixer ja amb les tecnologies, no com nosaltres i per això ens costa tant aprendre, vaig decidir que jo havia d'aprendre.

 Cada dilluns i dimecres que anem a classe d'informàtica i aprenem alguna cosa nova, quan isc per la porta del centre la sensació que tinc dins de mi és inexplicable. Veure que hem aprés coses noves i a manejar-nos cada dia una mica millor, és alguna cosa meravellosa..."

 Aquesta és una prova dels beneficis de l'aprenentatge en noves tecnologies. Persones d'una certa edat, que no tenen estudis i que mai hagueren imaginat utilitzar un ordinador amb certa autonomia, han aprés a utilitzar-ho no només en el centre educatiu sinó també en les seues tasques diàries.

AVANTATGES I DESAVANTATGES DEL PROGRAMARI LLIURE

 Durant molts anys, la meua experiència s'ha centrat en l'ús de programari propietari. En la meua nova etapa com a docent en un centre públic, he hagut de familiaritzar-me amb l'ús de programari lliure.

 Des de la meua curta experiència en l'ús de programari lliure, m'agradaria compartir amb vosaltres els principals avantatges i desavantatges.

 Els principals avantatges són:

1. Quan el programari és gratuït no estàs lligat a cap pagament, fins i tot poden resultar gratuïtes les possibles actualitzacions/millores. Per tant, no s'està lligat/a a una empresa propietària.
2. El programari pot ser millorat sense dependre d'una empresa propietària.
3. Poden existir importants fòrums als quals ‘acudir’ per a tindre suport, obtindre millores del programari etc

 Els principals desavantatges són:

1. No existeix suport del programari.
2. No es garanteix la qualitat del programari. No es garanteix el correcte funcionament del programari, ningú es fa responsable del codi desenvolupat.
3. La interfície sol ser poc agradable/amigable.
4. Pot existir, en alguns casos, incompatibilitat amb algun tipus de maquinari.

D'altra banda, com li ha ocorregut a altres/as companys/as no tinc tan clar que una empresa puga assumir els desavantatges d'aquest tipus de programari, assumint riscos a l'hora de no existir cap responsable del programari, de la incertesa de la qualitat d'aquest, de la inexistència d'un suport etc. ¿Qui s'arrisca a ‘posar en perill’ els seus processos productius?

AVANTATGES I DESAVANTATGES DE L'ÚS DE LA INFORMÀTICA

 Els principals avantatges de l'ús de la informàtica són:

• És una eina de motivació per a l'alumnat.
• Facilita l'accés a tot tipus d'informació de forma instantània.
• Familiaritza a l'alumnat en l’ús de dispositius d’emmagatzematge d’informació.
• Ajuda a l'adquisició de destreses que permeten interactuar dins de la societat.
• És una eina que ajuda al desenvolupament personal i social.
• Facilita l'aprenentatge personalitzat.
• Facilita l'accés a diferents tipus de recursos.
• Agilita l'aprenentatge.
• Millora el clima de treball a l'aula i fomenta el treball en equip.

 Els principals desavantatges són:

• Els centres educatius hauran d'adequar les seues actuals infraestructures.
• És necessària una formació inicial i contínua del professorat.
• Creix la complexitat de la funció del professor.
• Alguns centres i professors són poc inclinats als canvis.
• Molts professors prefereixen treballar de forma individualitzada.
• Els alumnes tenen accés a informació errònia.
• Les noves eines poden crear addicció.

Encara que existeixen desavantatges, és clar que els centres educatius i els alumnes hauran d'adaptar-se a aquesta nova societat tecnològica. Perquè aquesta adaptació siga eficient, haurà de realitzar-se de forma planificada i responsable.